L'índex de mortaldat en parts als camps de concentració francesos era gairebé del 95%. Per tal d’evitar-ho, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa, va organitzar a Elna una maternitat on hi van néixer 597 infants.
La lluita per la vida
El 26 de gener de 1939, Barcelona va caure en mans dels franquistes. A Catalunya la guerra estava perduda. Començava un llarg exili.
La immensa majoria d’exiliats van ser internats per l’Estat francès als oficialment denominats “camps d’acolliment”, veritables camps de concentració sense cap condició sanitària i vigilats per tropes senegaleses. El fred, la mala alimentació i la deixadesa dels oficials al càrrec van afegir a la pena de l’exili penalitats inhumanes.
Tot i així, la vida continuava i nombroses dones ingressades al camp es van veure obligades a donar a llum en pèssimes condicions en unes cavallerisses de Perpinyà. La mortaldat en aquests casos era elevadíssima: si no moria el nadó, moria la mare i, si no, tots dos.
Davant aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa que havia seguit la guerra civil atenent els infants refugiats al bàndol republicà, va organitzar en una residència campestre abandonada de la vila rossellonesa d’Elna una maternitat on atendre les mares procedents dels camps i els seus fills.
Si bé la major part dels 597 infants nascuts a la Maternitat Suïssa d’Elna eren fills de republicanes arribades a l’exili des de Catalunya, entre el 1939 i el 1944, hi van néixer també infants jueus i d’altres procedències.
Adreces d'interès:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada